skip to Main Content
En el febrer del 2019 va tenir lloc un espai obert de debat en la Fundació Telefònica en el qual l’expert José Ignacio Latorre, catedràtic de Física Teòrica de la UB, col·laborador habitual de centres de recerca internacionals d’alt prestigi, avançava que la intel·ligència artificial podria ser realment beneficiosa per a la societat, depenent de la perspectiva amb la qual la mirés. Considerant que cada vegada són més les informacions alarmistes que alerten del risc de la pèrdua de llocs de treball, bé val reprendre una reflexió contrària, donada per algú tan prestigiós.

LA POR AL DESCONEGUT PRODUEIX REBUIG, TAMBÉ EN LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Probablement si preguntem a un empresari que ha gestionat la seva fàbrica des de fa més d’una dècada sobre el desenvolupament del treball en la mateixa i la productivitat després d’incorporar mètodes de digitalització, inclosos la intel·ligència artificial, la seva opinió sigui completament positiva en la major part dels casos. Però, socialment -i és en aquesta societat en la qual es troba l’empresa i per això és vitalment important-, generalment s’associa amb una cosa poc positiva. Una de les reflexions del catedràtic a aquest respecte venia donada pel desconeixement que suposa actualment la IA.
De fet, la por al desconegut es projecta i influeix en la cultura popular. És més, val donar un cop d’ull a novel·les, còmics i cinema per a veure com els personatges cibernètics (que bé podrien representar aquesta intel·ligència artificial en la ficció), es descriuen com els dolents del conte i són una amenaça per a l’ésser humà. Alguna cosa que se’ns escapa del control o que no comprenem, tendim a mirar-ho amb “mals ulls” o amb una actitud defensiva.

LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL AVUI COM A SÍMIL AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL D’AHIR

No és la primera vegada que en el nostre blog parlem de la IA com a tercera gran revolució. Tampoc és una cosa estranya en moltes revistes científiques, ni com a terme dins dels assajos i presentacions de grans investigadors. I és precisament en aquest símil en el qual podem basar-nos per a fer callar aquestes pors que comentàvem en el paràgraf anterior, i restar rellevància a les tantes informacions que parlen de pèrdues de llocs de treball per l’arribada de la intel·ligència artificial.
No és necessari negar que les relacions entre humans i màquines són complexes, a més de comportar per se un afebliment per als primers. En delegar funcions que assumien les persones, es perd capacitat física i intel·lectual sobretot el procés. En les primeres etapes de la Revolució Industrial, es va encadenar als treballadors a màquines a les fàbriques en unes condicions de semiesclavitud que van generar bretxes socials i de desigualtat. A poc a poc, els parlaments van començar a legislar per a evitar aquestes situacions no desitjables. I considerant que la revolució actual s’assembla bastant a aquella desconeguda per a la data, no s’ha de témer que ocorri exactament el mateix si s’implementa amb ètica.
Sí que és cert que la diferència amb la Revolució Industrial és evident, ja que ara les màquines no sols fan esforços físics i mentals relacionats amb el càlcul, sinó que amb la IA, poden prendre decisions de manera autònoma, alguna cosa que fins al moment sol estava associat a les persones. Però, potser en plens inicis de la revolució industrial no era tan desconegut l’esforç físic o de càlcul com ho és ara el de la presa de decisions?

EL PROGRÉS TÈCNIC I L’ÈTICA HAN D’ANAR DE LA MÀ

José Ignacio Latorre ho té clar. No hi ha dubte que la intel·ligència artificial és l’instrument més potent que hem creat en relació amb la capacitat que tenen les màquines per al treball. No obstant això, és també optimista i considera que la humanitat serà capaç de corregir aquests efectes nocius que vénen associats al progrés tècnic perquè els avantatges del mateix siguin una realitat i es minimitzin aquests defectes que podrien produir.

El poder d’aquesta IA és tan increïble en l’actualitat que els propis humans que l’hem creat no som capaços d’entendre com funciona. Un exemple mèdic del qual hem parlat en altres ocasions en el nostre blog és perfecte per a il·lustrar de manera senzilla aquest argument.  La programació d’uns algorismes que resolen la tasca del diagnòstic d’una determinada malaltia amb una sèrie enorme de dades dóna com a resultat un sedàs de potencials pacients en risc que en el diagnòstic mèdic personal no havien estat detectats i que, tanmateix, sí que tenien aquesta malaltia. Utilitzar-ho per a això i assegurant que són les persones les que fan aquest segon control implica una millor qualitat de vida per als pacients, així com evitar els falsos negatius amb conseqüències personals greus. I això només és possible apostant per l’aplicació de l’ètica en tots els àmbits empresarials en els quals s’implementi la IA.

Com tot, la intel·ligència artificial no és en si mateixa una cosa negativa sinó tot el contrari per les portes que podria obrir en tots els sectors. L’efecte negatiu podria venir a com s’executi en processos específics que, no obstant això, no podrien ser implementats amb tots aquests defectes si es passa prèviament per un filtre ètic. I això sembla indicar que serà més que necessari incorporar a les plantilles persones formades en carreres socials i de lletres pures que fins ara semblaven ser aquestes en les quals ningú augurava una bona sortida laboral.

 

Inscriu-te a la newsletter

Inspiració, tendències i opinió per a professionals de la tecnologia

He llegit i accepto l'Avís legal.


Back To Top